dijous, 21 de maig del 2009

Treball : Maria Àngels Anglada i Abadal (Vic 1930 - Figueres 1999)


Va néixer l'any 1930 a Vic (Osona), Filla d'un advocat vigata, la gran de quatre germans, visqué en un ambient familiar apassionat per la música, i això influirà a moltes de les seves obres.
De ben jove es va traslladar a Barcelona per estudiar a la Universitat de Barcelona, i allà es va llicenciar en Filologia Clàssica, que va marcar tota la seva trajectòria.
L'any 1961 es va traslladar a Figueres, on va viure fins els seus últims dies. Els primers anys a Figueres els va dedicar a la família i les seves filles.


Bona part de la seva vida la va dedicar a la docència, com a professora de Filologia Clàssica. Aquest mateix interès la va portar a traduir textos del llatí i el grec al català.


La seva trajectòria com a escriptora començaria fins l'any 1972, amb la publicació dels seus primers poemes, al llibre Díptic. En els començaments de la seva vida literària va destacar com crítica literària, traductora i assagista en llibres col•lectius com Salvador Espriu en els seus millors escrits, publicat el 1974. També va col•laborar en publicacions de l'època com Canigó, El pont, 9 país, Reduccions, entre altres. Fins i tot en aquest període va participar en el llibre Memòries d'un pagès del S.XVIII, editat el 1978, conjuntament amb el seu marit, Jordi Geli.
El 1978 la seva primera novel•la, Les Closes, va guanyar el premi Josep. El 1985 guanya el premi Lletra d’Or i el Premio Nacional de la Crítica amb la novel•la Sandàlies d'escuma.
Conscienciada del paper que jugava la dona en la societat i, sobretot, la dona escriptora, no va refusar mai de participar en obres col•lectives com per exemple Literatura de dones: una visió del món.
Bona part de la seva obra poètica no havia tingut l'oportunitat de sortir a la llum, i l’'any 1990 es va editar un recull antològic Columnes d'hores que engloba tota la seva fins aleshores i que, més endavant, va quedar completat amb el petit poemari Arietta.
Abans dels anys noranta, va fer diversos viatges a Grècia, concretament a l'illa de Mitilene, que serà la font d'inspiració d'Artemísia, amb contes i novel•les seves. L'any 1994, publicació de la novel•la El violí d'Auschwitz. En aquesta novel•la mostra la seva part més compromesa, humana i sensible en determinats temes com el record dels camps de concentració nazis.


En el camp de la literatura per a joves i infants va publicar contes com La grua Estontola, L'hipopòtam blau, Relats de mitologia, Els Déus i Relats de mitologia i Els herois.
Una de les seves últimes obres publicades encara en vida, amb gran èxit, va ser la novel•la Quadern d'Aram, una novel•la compromesa, sòbria i explicada amb una profunda sensibilitat al parlar de la tragèdia del poble armeni.


En els últims anys, la seva obra, escrita en plena maduresa, havia estat traduïda a diverses llengües, i els seus poemes havien format part d'algunes de les antologies estrangeres sobre la literatura catalana. Havia rebut també la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. E 1996 va rebre un homenatge ciutadà i va ser distingida amb el títol de filla predilecte.


Un dels seus últims escrits estava dedicat precisament a Figueres, quetambé va ser la ciutat dels seus últims dies de vida, reclosa al seu domicili, quan ja se li havia declarat un càncer de pulmó, i morí el dia 23 d’abril de 1999.

dimarts, 3 de febrer del 2009

Pau Casals Defilló (1876 - 1973)


Doncs com va dir en Jaume, que busquéssim informació sobre el carrer con visquéssim, doncs com que el meu carrer no té gaire significat (Carrer de la Pineda, perque està a la pineda xD) doncs he buscat informació sobre Pau Casals, que es un carrer del costat de casa.
A continuació poso informació que he trobat sobre el parent del Jaume-teacher... :

Pau Casals Defilló (El Vendrell 1876 - San Juan de Puerto Rico 1973):
Fou un compositor molt important i reconegut a nivell universal, que dedicà tota la seva carrera musical al violoncel. Composà "L'Himne de les Nacions Unides" o "Himne de la Pau", i també la famosa peça d'"El Cant dels Ocells", coneguda arreu del món.
Defensà tota la seva vida la llibertat, la pau, la democràcia i els drets humans, amb el que va merèixer diferents nominacions i el Premi Novel de la Pau. També va manifestar total desacord durant el règim franquista i el desitj d'una Catalunya independent.
Morí a conseqüència d'un atac de cor, a l'edat de 96 anys, i fou enterrat al Cementiri Commemoratiu de San Juan de Puerto Rico, on també nasqué i morí la seva mare.
El 1979 les seves despulles foren traslladades al cementiri del Vendrell, un cop reestablerta la democràcia a Espanya, on actualment descansen.
Al centre del Vendrell hi ha la Casa-Museu de Pau Casals, i al barri de Sant Salvador de la mateixa població, la seu de la Fundació Pau Casals, amb una altra casa-museu davant un auditori batejat amb el seu nom, i un bust realitzat per l'escultor Josep Maria Subirachs.


I ja està, feina feta :)

dijous, 4 de desembre del 2008

Escriptors catalans

Doncs bé, altre cop nou curs, i nova activitat cibernètica.
Avui parlaré de diversos autors catalans, pertanyents a diferents moviments literaris:

- Joan Ramis (1746-1819): va pertanyer al Neoclassicisme, al segle XVIII. Va escriure diverses obres en poesia, com el poema de tema idíl·lic i amorós "Poesies burlesques i amoroses", tragèdies com "Lucrècia", i poemes en que defensava els valors ètics i democràtics com "Arminda" i "Rosaura".

- Rector de Vallfogona (1582-1623): el seu nom verdader era Francesc Vicent Garcia, però era conegut amb el nom de Rector de Vallfogona. Va pertànyer al moviment del Barroc, al segle XVII, i conreà sobretot la poesia ambiciosa i galant. Va esciure poemes que el van fer molt popular, però eren de caire festiu i escatològic, de to i temàtica bulgars. Una de les seves principals obres és "L'harmonia del Parnàs", publicat pòstumament el 1703.

- Joan Timoneda (1518-1583): va ser un poeta del Renaixement, al segle XVI, que va esciure obres com "Flor de enamorados", publicada el 1562.

- Baró de Maldà (1746-1818): fou un periodista del Neoclassicisme, i va esciure obres com "Calaix de sastre", una crònica de la vida barcelonina de la segona meitat del segle XVIII i principis del XIX. En realitat es deia Rafael d'Amat i de Cortada, però l'anomenaren amb el pseudònim de Baró de Maldà.

- Cristòfor Despuig (1510-1574): fou un escriptor de prosa del Renaixement (segle XVI), que va esciure obres com "Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa", escrita el 1557, i per la varietat de temes tractats, es pot considerar un primer intent d'assaig en català (gènere que aleshores naixia).

I ja està, deures fets ^^

dimarts, 20 de maig del 2008

Anuncis amb textos persuasius

Moltes vegades, per no dir sempre, els anuncis que continuament veiem porten missatges persuasius que a simple vista potser semblen inofensius, però ens volen convèncer d'alguna cosa, sigui la que sigui.
Jo, buscant anuncis per internet, n'he trobat un que, a la gent que n'entén d'alcohol i drogues encara que només n'hagi sentit a parlat, la pot influir molt.



Aquest anunci incita a que la gent vegui Bodka i, a conseqüència, se n'enganxi i en consumeixi més cada vegada.



I canviant de tema...
Referent als anuncis del blog de classe...
El primer anunci fa servir Spideman, ja que és una aranya (un insecte) per anunciar un insecticida i et volen dir que és el que mata tots els insectes possibles, que és molt eficaç.
El segon anunci... hi ha dibuixat un espai d'aparcament que ocupa un tros de borera del carrer i on també, al mig, hi ha un arbre, un obstacle que, en quan una persona beguda vulgui aparcar-hi, s'hi estamparà i morirà per culpa d'anar begut.

Així és com jo explico el missatge que a mi m'han donat.

dimarts, 6 de maig del 2008

La llengua: termes referents

Definició de mots referents a la llengua o situacions d'una llengua:

- Diglòssia: situació sociolingüística en què un idioma és usat per parlar formalment i en la
majoria dels usos escrits, d'ús informal i generalment oral.

- Bilingüisme: ús alternatiu de dues llengües en un individu i, per extensió, en un grup social.

- Llengua minoritzada: terme de la sociolingüística que fa referència a qualsevol llengua que parlada històricament en un territori es troba en una situació d'anormalitat lingüística.

- Llengua minoritària: llengua que ha patit una crisi i que no té gaires parlants, que és
minoritària.

- Normalització lingüística: procés a través del qual una llengua accedeix a desenvolupar-se
i usar-se dins d'àmbits que anteriorment ja estaven ocupats per una altra llengua.

dimarts, 8 d’abril del 2008

El català i l'àrab

Avui a classe d'imformàtica hem après quatre mots, i després la seva escriptura en àrab:
(exercici 16 de la pàgina 144 del llibre)


català -- àrab
arròs -- ar-ruzz
carxofa -- kharxûf
albercoc -- al-birquq
albergínia-- al-bedenjéna

dimarts, 1 d’abril del 2008

Les llengües de l'Estat Espanyol, Francès i Italià

Les llengües

Actualment a l'Estat espanyol la llengua oficial és l'espanyol, però a part d'aquest també se'n parlen d'altres com el gallec, el basc, el català i l'occità (a un territori tocant a França, a la frontera).


A l'Estat Fancès la llengua ofical és el francès però, com a tot estat o país, se'n parlen d'altres. El català, el bretó, el cors, l'occità (com a l'Estat Espanyol), el basc i l'alsacià en són exemples.


I per acabar, a l'Estat Italià es parla principalment italià, però també se'n parla l'alemany, l'esloven el sards, el català i el retorromà.



Més informació:
Llengües de l'Estat Espanyol:
http://www.june29.com/HLP/lang/Catalan/webcat6.html

Llengües de l'Estat Francès:
http://blocs.mesvilaweb.cat/media/ZnJhbmNhLW5vbXMgbGxlbmfDvGVz_37881_3029_1.bmp

Llengües de l'Estat Italià:
http://www.bibiloni.net/llengues/imatges/italia.gif