Va néixer l'any 1930 a Vic (Osona), Filla d'un advocat vigata, la gran de quatre germans, visqué en un ambient familiar apassionat per la música, i això influirà a moltes de les seves obres.
De ben jove es va traslladar a Barcelona per estudiar a la Universitat de Barcelona, i allà es va llicenciar en Filologia Clàssica, que va marcar tota la seva trajectòria.
L'any 1961 es va traslladar a Figueres, on va viure fins els seus últims dies. Els primers anys a Figueres els va dedicar a la família i les seves filles.
Bona part de la seva vida la va dedicar a la docència, com a professora de Filologia Clàssica. Aquest mateix interès la va portar a traduir textos del llatí i el grec al català.
La seva trajectòria com a escriptora començaria fins l'any 1972, amb la publicació dels seus primers poemes, al llibre Díptic. En els començaments de la seva vida literària va destacar com crítica literària, traductora i assagista en llibres col•lectius com Salvador Espriu en els seus millors escrits, publicat el 1974. També va col•laborar en publicacions de l'època com Canigó, El pont, 9 país, Reduccions, entre altres. Fins i tot en aquest període va participar en el llibre Memòries d'un pagès del S.XVIII, editat el 1978, conjuntament amb el seu marit, Jordi Geli.
El 1978 la seva primera novel•la, Les Closes, va guanyar el premi Josep. El 1985 guanya el premi Lletra d’Or i el Premio Nacional de la Crítica amb la novel•la Sandàlies d'escuma.
Conscienciada del paper que jugava la dona en la societat i, sobretot, la dona escriptora, no va refusar mai de participar en obres col•lectives com per exemple Literatura de dones: una visió del món.
Bona part de la seva obra poètica no havia tingut l'oportunitat de sortir a la llum, i l’'any 1990 es va editar un recull antològic Columnes d'hores que engloba tota la seva fins aleshores i que, més endavant, va quedar completat amb el petit poemari Arietta.
Abans dels anys noranta, va fer diversos viatges a Grècia, concretament a l'illa de Mitilene, que serà la font d'inspiració d'Artemísia, amb contes i novel•les seves. L'any 1994, publicació de la novel•la El violí d'Auschwitz. En aquesta novel•la mostra la seva part més compromesa, humana i sensible en determinats temes com el record dels camps de concentració nazis.
En el camp de la literatura per a joves i infants va publicar contes com La grua Estontola, L'hipopòtam blau, Relats de mitologia, Els Déus i Relats de mitologia i Els herois.
Una de les seves últimes obres publicades encara en vida, amb gran èxit, va ser la novel•la Quadern d'Aram, una novel•la compromesa, sòbria i explicada amb una profunda sensibilitat al parlar de la tragèdia del poble armeni.
En els últims anys, la seva obra, escrita en plena maduresa, havia estat traduïda a diverses llengües, i els seus poemes havien format part d'algunes de les antologies estrangeres sobre la literatura catalana. Havia rebut també la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. E 1996 va rebre un homenatge ciutadà i va ser distingida amb el títol de filla predilecte.
Un dels seus últims escrits estava dedicat precisament a Figueres, quetambé va ser la ciutat dels seus últims dies de vida, reclosa al seu domicili, quan ja se li havia declarat un càncer de pulmó, i morí el dia 23 d’abril de 1999.
De ben jove es va traslladar a Barcelona per estudiar a la Universitat de Barcelona, i allà es va llicenciar en Filologia Clàssica, que va marcar tota la seva trajectòria.
L'any 1961 es va traslladar a Figueres, on va viure fins els seus últims dies. Els primers anys a Figueres els va dedicar a la família i les seves filles.
Bona part de la seva vida la va dedicar a la docència, com a professora de Filologia Clàssica. Aquest mateix interès la va portar a traduir textos del llatí i el grec al català.
La seva trajectòria com a escriptora començaria fins l'any 1972, amb la publicació dels seus primers poemes, al llibre Díptic. En els començaments de la seva vida literària va destacar com crítica literària, traductora i assagista en llibres col•lectius com Salvador Espriu en els seus millors escrits, publicat el 1974. També va col•laborar en publicacions de l'època com Canigó, El pont, 9 país, Reduccions, entre altres. Fins i tot en aquest període va participar en el llibre Memòries d'un pagès del S.XVIII, editat el 1978, conjuntament amb el seu marit, Jordi Geli.
El 1978 la seva primera novel•la, Les Closes, va guanyar el premi Josep. El 1985 guanya el premi Lletra d’Or i el Premio Nacional de la Crítica amb la novel•la Sandàlies d'escuma.
Conscienciada del paper que jugava la dona en la societat i, sobretot, la dona escriptora, no va refusar mai de participar en obres col•lectives com per exemple Literatura de dones: una visió del món.
Bona part de la seva obra poètica no havia tingut l'oportunitat de sortir a la llum, i l’'any 1990 es va editar un recull antològic Columnes d'hores que engloba tota la seva fins aleshores i que, més endavant, va quedar completat amb el petit poemari Arietta.
Abans dels anys noranta, va fer diversos viatges a Grècia, concretament a l'illa de Mitilene, que serà la font d'inspiració d'Artemísia, amb contes i novel•les seves. L'any 1994, publicació de la novel•la El violí d'Auschwitz. En aquesta novel•la mostra la seva part més compromesa, humana i sensible en determinats temes com el record dels camps de concentració nazis.
En el camp de la literatura per a joves i infants va publicar contes com La grua Estontola, L'hipopòtam blau, Relats de mitologia, Els Déus i Relats de mitologia i Els herois.
Una de les seves últimes obres publicades encara en vida, amb gran èxit, va ser la novel•la Quadern d'Aram, una novel•la compromesa, sòbria i explicada amb una profunda sensibilitat al parlar de la tragèdia del poble armeni.
En els últims anys, la seva obra, escrita en plena maduresa, havia estat traduïda a diverses llengües, i els seus poemes havien format part d'algunes de les antologies estrangeres sobre la literatura catalana. Havia rebut també la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. E 1996 va rebre un homenatge ciutadà i va ser distingida amb el títol de filla predilecte.
Un dels seus últims escrits estava dedicat precisament a Figueres, quetambé va ser la ciutat dels seus últims dies de vida, reclosa al seu domicili, quan ja se li havia declarat un càncer de pulmó, i morí el dia 23 d’abril de 1999.
